Nosaltres i la tecnologia...

         Primer de tot, vull iniciar amb un fragment que m’ha agradat moltíssim i a la vegada, m’ha obert els ulls referent a aquest tema.

“La tecnología entendida sólo como martillos, enchufes, vídeos y ordenadores crea un déficit de cultura tecnológica, pues no permite comprender cómo la sociedad configura la tecnología y, al mismo tiempo, cómo ésta construye la sociedad.”

Àlvar Álvarez Revilla

Roberto Méndez Stingl

        Realment, avui acabo de descobrir que sóc una autèntica ignorant en aquesta societat. Desgraciadament, m’he d’autoanomenar així, perquè alhora de llegir el text, amb cada frase, amb cada paraula... M’estava donant compte, de que realment des de petits relacionem tecnologia amb aparells físics (tecnologia artefactal), des de petits ens han assegurat que és així. 

        D’entrada, és molt trist arribar fins a una certa edat pensant que comprens i entens el concepte de TECNOLOGIA, però no és així, en realitat fa referència a molts més aspectes; que al darrere de tot el plàstic, de tot el metall, dels microxips... hi ha sentiments, valors, organització social, preocupació, sistemes, funcions, distribució... Existeix una tecnologia latent invisible.

        A llavors, perquè des de petits, sobretot aquelles generacions més joves que hem estat en contacte directe amb les anomenades “noves tecnologies”, no som capaços de relacionar-ho?

        És senzilla la resposta, cada dia el món tecnològic (i tot allò que engloba) evoluciona a gran velocitat, però la societat i el seu funcionament no. Nosaltres, els humans, triguem molt en donar un segon pas cap a l’avanç.

        Pel que fa, a la comprensió de ciència i de tecnologia sempre han anat unides i seguiran unides, però és important recalcar que des de l’àmbit educatiu es fa càrrec de fer la distinció, la divisió entre aquests dos conceptes. De fet, la comprensió d’aquestes sempre aniran relacionades amb el context social en que es situïn; perquè són eines que milloren i ajuden a canviar a la societat, i al mateix temps la societat modifica tan la ciència com la tecnologia.

        En fi, la innovació tecnològica es caracteritza per la seva dinàmica, per la seva acció...  En altres paraules, el canvi i l’evolució de la dinàmica socitècnica ha sigut degut a la seva multidireccionalitat; per entendre-ho podem fer referència que la tecnologia construeix la societat, els grups i actors socials; però aquests mateixos són els que configuren la tecnologia, i no pas el treball individual dels científics. La tecnologia té la possibilitat de seguir múltiples camins de desenvolupament tan propi com socialment.

        Tal com s’ha esmentat anteriorment, la societat mostra i assegura a la pròpia societat que les innovacions tecnològiques són fruit de l’aplicació dels resultats de la investigació bàsica, afirmant una visió convencional. 

        Les persones que constitueixen la societat i els seus canvis socials són la causa principal directa dels progressos, tan del científic com del tecnològic. Per això, al no tenir en compte el component social el que succeeix és que s’entén com evolució o història de la ciència en simples descobriments i teories explicatives, i respecte a la tecnologia com la constància d’invenció d’instruments i màquines... sense tenir en compte els desitjos, les necessitats i els propòsits de la societat. Aquesta consideració, ens porta a una opinió errada, perquè tal com argumenten Medina y Sanmartín (1989) “el motor del desarrollo cultural no son las teorías, sino la creatividad operativa. De este modo, el contenido tecnológico ciencia operativa por su propia naturaleza”. D’un altra banda, segons aquests autors, les concepcions teòriques de la naturalesa tenen arrels tecnològiques i socials, ja que existeix una profunda relació entre naturalesa i societat a través d’interaccions entre diversos sistemes tecnològics. Per a ells, són les realitzacions tecnològiques les que marquen els límits de les teories.   

  

        Per finalitzar, no es pot separar la tecnologia i la ciència del context social, perquè és aquesta la que els hi dóna sentit. Tenint en compte això, l’estudi i la comprensió d’aquests serà menys complicat.